20 de febr. 2020

EXQUISIT, no n'hi ha per tant

Cuina mediterrània bàsica
Molt bon tracte i ràpids en el servei 
Espai molt limitat i poca distància entre taules
Molt poca estima per vins de la terra
Preu per persona 30€ (sense beguda)
🔅🔅🔅

Per falta de taula al restaurant Marimorena entrem a l'Exquisit, situat a molts pocs metres d'aquest. Un petit restaurant, on les taules no disten massa entre elles, amb una decoració particular i en el que els miralls intenten donar una sensació d'amplitud. Hi entrem i en seguida ens atenen molt amablement.

Ens ofereixen una carta variada on hi trobem plats per compartir amanides, entrants freds i calents, arrosos i plats de carn i peix. Com a primers plats escollim uns canelons i un pota de pop sobre una parmentier.
Una pota de pop per al nostre gust un xic dura
Els canelons banyats en un excés de beixamel
En el restaurant i estem còmodes, però a mesura que es va omplint de gent l'espai es va fent més i més petit. De segons ens deixem recomanar i escollim el lingot de xai a baixa temperatura. 
Un lingot que es desfà a la boca acompanyat d'una crema que hi lliga molt bé
Per beure escollim fer uns vins a copes. Demanem la carta i veiem que les opcions a copes són molt limitades (un parell de referències en blanc i dues més en negres). El cost de la 3,50€/copa (la botella a tenda està sobre els 6€). En general, la carta disposa d'unes 20 referències. On la major part d'elles no són de la terra (un 35% de catalunya). Una llàstima...😢

De postres compartim un gelat d'avellana...
Res de l'altra dijous.
Sincerament, a l'Exquisit no s'hi serveix cap gran cuina. Però si que es cert que hi han moltes ganes d'agradar i d'oferir bon servei. Els seus punts més fluixos l'espai i la carta de vins. En aquest sentit, especialment en el darrer, cal millorar molt.  

8 de febr. 2020

D4, per estomacs XL

Cuina amb molt bon producte
Elaboracions tradicionals catalanes 
Plats amb presentacions poc treballades
Ambient modern i agradable
Preu per persona 40€ (sense beguda)
🔅🔅🔅

La bona premsa del restaurant D4 ens porta a gaudir del cap de setmana a Balaguer. Gairebé a peu del riu Segre, al seu pas per la capital de la Noguera, hi trobem aquest restaurant d'ambient modern i força elegant. Dinem al 2on pis del restaurant D4. Taules grans i ben parades el que permet disfrutar còmodament de tot l'àpat.

La carta ofereix, bàsicament, un bon assortit de plats de la cuina tradicional catalana. Cargols i carns són alguns dels plats que es mengen a les taules veïnes. Nosaltres juguem la partida per la part dels arrosos. No abans sense picar alguna de les propostes que ens suggereix el personal de la casa.

I comencem...
Unes estupendes carxofes fregidetes amb foie
Un plat XXL de múrgoles banyades en una salsa de foie


Després dels primers plats, supurem foie per tots els poros de la nostra pell😂 #foielovers. Les carxofes, un punt saladetes, eren excel·lents. El plat de múrgoles pecava per excés de salsa, però, igualment, era molt bo. Per arrodonir-ho vam demanar per compartir un arròs de espardenyes.
Arròs molt gustós, però un pèl cru a parer nostre
Les generoses quantitats dels plats no ens permeten seguir amb la part dolça del dinar. Quedem tips més no poder i a la nostra panxa només queda lloc per un cafè. 

En quan al vi demanem un Saó rosat del celler Mas Blanch i Jové. Un vi pel que paguem (16€) gairebé el doble del preu tenda (9€ aprox). La carta de vins del D4 disposa d'una seixantena de referències, però només una 20 d'elles són de la terra - massa poques amb els grans vins que tenim -.     

Al restaurant D4 hi vam menjar bé. Segurament no lo suficient pel que aparenta i pel que volen aspirar. Però qui la persegueix al final l'aconsegueix. El producte ja el tenen 😋! 

15 de des. 2019

CAN TINA, l'ànima mexicana de Casa Joan

Hereus de la cuina de Casa Joan 
Per fer un most abans de ... 
Ambient informal
Ideal per menjar amb amics
Preu per persona 20€ (amb beguda)
🔅🔅🔅

Vilafranca del Penedès ja té el seu restaurant mexicà de referència. Una idea que es pareix als fogons de Casa Joan i en la què Raúl Castellanos -mexicà d'origen- hi té molt a veure. El restaurant Can Tina es troba al cor de Vilafranca, malgrat això no és un dels carrers més concorreguts. Un l'ha de buscar bé fins a trobar-lo perquè aquest restaurant tampoc s'identifica per un aparador visible.

Nosaltres hi arribem via les recomanacions de l'Iván (sommelier de Casa Joan) i escollim un diumenge per la nit per tastar el picant del restaurant la Can Tina. L'ambient respira un aire informal i fred a la vegada -sensació que de ben segur ens provoca la decoració del local i especialment la rajola-. No obstant, el servei és atent i familiar i potser és a través d'aquest tenim ens arriba la sensació de certa calidesa.  

Anem al gra... Un àpat mexicà no pot començar sense uns nachos i just això és el primer que demanem. 
Una de "Nachos con todo"... bons sense res destacable.
Després dels nachos, seguim les recomanacions de la gent de la Can Tina i ens demanem uns tacos variats per compartir. Tastem el taco Al Pastor i la Tinga de Pollo.
Al Pastor, no ens acaben de convèncer. Poc integrats i més aviat secs.
Tinga de pollo, molt melosos i una bona recomanació si hi aneu... 
Com veureu no comentem res de vins i es que a la Can Tina hi brillen per la seva absència. Així que, no queda més remei i, acompanyem tot el sopar amb cervesa. La seva carta disposa de varies referències des la més torrada fins la més suau.

Acabem el sopar compartint un postre...
Dolç de tres llets
La Can Tina no destaca pel seu bon menjar. Però si que pot ser una excel·lent proposta per a  disfrutar de la companyia d'amics tot picant alguna cosa. Nosaltres hi tornarem. 😋   

30 de nov. 2019

LA BARRA D'EN REGUÉ, de tapes per Olot

Restaurant de platets per compartir 
Espai limitat - més recomanable per parelles 
Aparenta més del que acaba sent en realitat
Bons vins, però amb més de fora que de la terra
Preu per persona 30€ (sense beguda)
🔅🔅🔅

Olot, del tot segurs, és d'aquelles viles que haurem trepitjat més de Catalunya. Abans de que ens atrevíssim a escriure aquest blog vam passar per cuines de somni com la de Les Cols i la de Ca l'Enric. Per cuines d'hores de fogons com La Deu o la del Masnou. I per cuines vingudes a menys com la de La Quinta Justa.

És de nit i avui decidim fer aturada a La Barra d'en Regué. Restaurant que es troba al centre mateix d'Olot i que crida l'atenció a tot aquell que hi passa per davant seu. Un restaurant de dimensió limitada, però que de cara el bon temps disposa d'una terrassa. Es protagonista de l'espai un llarga barra - preparada per menjar-hi - i que acaba en una cuina semi oberta.

La Barra d'en Regué ofereix una amplia proposta de platets per compartir. La carta permet satisfer tots els estómacs... només cal anar demanant😁. Això tingueu cura de la butxaca. La Barra d'en Regué és més aviat de relació qualitat preu elevada.

Comencem el sopar... i ens demanem unes piparres fregidetes per anar fent. 
A veure qui troba la picant... 😂

Seguim amb uns musclos de roca i uns calamars (sense foto)...
Musclos fets al vapor. El producte no era cap cosa de l'altra món
Vam escollir com a plats principals una pota de pop i un tàrtar de tonyina.
La pota va acabar sent el més destacat de tot el sopar
El tàrtar era més aviat d'advocat. Molt bona tonyina, però poca... (aprox.18€)
De postres ens decantem per un misterios affogato que ens recomana el propietari i que elabora la seva dona.
Affogato: gelat de vainilla, xocolata calenta i licor (?) 
La Barra d'en Regué disposa d'una carta de vins amb un centenar i escaig de referències on més de la meitat no són de la terra (un 40% dels vins són de denominacions catalanes). Per curiositat parlem amb el propietari del perquè de la poca presència de vins catalans a la carta i s'excusa amb la gran quantitat de clients estrangers, especialment francesos, que passen pel seu restaurant. Decidim que ens recomani un vi blanc (el que ell vulgui) i ens porta un blanc 2017 de Badia da Cova - pel que paguem el doble del preu botiga -.

A la Barra d'en Regué s'hi menja prou bé, s'hi beu bé, però s'hi paga força. En definitiva, un restaurant on no hi seríem clients habituals, però si del que faríem un de tan en quan. 

23 de nov. 2019

FERMÍN, visita obligada

Restaurant que ofereix un tracte familiar exquisit 
Excel·lent cuina de producte 
Plats que entren per la boca (com ha de ser!)
Ideal per gaudir del bon beure
Preu per persona 25€ (sense beguda)
🔅🔅🔅🔅

El restaurant Fermín és un lloc al que cal visitar qualsevol persona que es consideri bonvivant. Solsona no és precisament per a nosaltres un lloc de pas, però sempre que visitem aquesta ciutat tenim el mal vici de fer aturada en aquest restaurant.

El Fermín és un restaurant molt senzill. Des del carrer un ja no s'imagina trobar un espai de disseny, ni ambientacions carregades, ... Us podem ben assegurar que al Fermín els calers no es gasten en pijades. El que omple plats i copes és l'únic que es cuida al detall. Aquest és d'aquells restaurants que un troba de tan en quan (i potser diria que fins i tot cada vegada menys...). 

Hi entrem i ens conviden a passar a un espai annex al restaurant originari on les parets són folrades de caixes de vins de fusta. Per les marques que hi veiem deduïm que si d'alguna cosa el lloc no peca és d'un paladar fi pel bon beure. De seguida, en Pere, ens porten la carta, s'acomoda, entre nosaltres, per explicar-nos alguns els plats que inclou aquesta a més a més de recomanar-nos algunes suggerències fora carta de producte de temporada.
De primer compartim un carpaccio
De cara els segons en Pere ens recomana un xai a baixa cuit a baixa temperatura i nosaltres hi afegim unes cocotxes de bacallà (un plat que ens agrada demanar sempre quan passo per aquest restaurant).
Un xai magnífic, melós com pocs... 
Unes cocotxes per sucar-hi molt pa
L'apartat de vins mereix especial atenció. Disposa d'una bodega d'unes 230 referències (50% de les quals són vins de la terra). Magnífiques totes elles i on es veu ràpidament de la sensibilitat que hi ha pel vi al restaurant Fermín. Un hi pot trobar des de vins tant exclusius com L.Roederer Brut vintage rose 2009 o Petrus 2008, passant una sèrie de diferents anyades de Flor de Pingus i Dofí, fins arribar a vins molt més econòmics com Frisach l'Abrunet selecció. Una meravella de carta i digne d'almenys ser un ferm candidat al premis Cartavi.

Per acompanyar el nostre dinar decidim fer-ho amb un Quest 2013 de la sempre estimat Raúl Bobet (Castell d'Encús) - pel que paguem uns, més que justificats, 10 euros més del cost botiga -.

El nostre dinar acaba no podria ser d'altra manera amb unes copes de Ximénez-Spínola acompanyades d'un mel i mató. Si alguna cosa hem observat amb les tres vegades que hem dinat al Fermín és la devoció que compartim per les botelles d'aquesta marca de Jerez de la Frontera. En aquesta ocasió compartim copes d'un PX commemoratiu de la bodega i el seu brandy Diez Mil Botellas.
Mel i mató del restaurant Fermín
Si heu llegit fins aquí i encara no teniu clar de si passar-vos per casa Fermín... torneu a començar a llegir aquest post fins que us agafin ganes perquè aquest és un restaurant de visita obligada!

Salut...