11 de gen. 2019

The Alchemix


Per aquells que després de menjar necessiten un cocktail guay
Restaurant per parelles i amics (no childrens)
Més postureo que cuina
Preu per persona 40€ (sense beguda)
🔅🔅🔅🔅

L'Eixample barcelonina és un autèntic lloc de peregrinatge per a tots aquells que ens agrada moure'ns per restaurants. Ens hi arribem sense tenir reserva prèvia enlloc. Passem per l'Out of China sense aconseguir taula 😢, ens dirigim al Gresca i ens el trobem tancat 😓 i, per por als horaris de les cuines, acabem a The Alchemix😏. Hi entrem, però no sense abans fer una ràpida prospecció per la xarxa, llegir algunes de les valoracions i comprovar qui capitaneja aquest vaixell - Sergi Palacín -.

Només obrir les portes un es troba un ampli local on hi conviuen dos ambients. Un primer espai on es troba la zona de bar-cokteleria i un segon reservat unicament pel restaurant. Al moment, un se n'adona a que The Alchemix s'hi va, en certa manera, a lluir i a ser-hi vist. Vindria a ser un restaurant d'aquells on el tema postureo és important. Així que millor que no hi aneu amb l'equipació Quechua com va ser el nostre cas...😁.

El servei és molt amable, però, alhora, se li troba en falta un xic més d'experiència que observem amb alguns detalls que van succeint al llarg de la nit. A l'arribar al restaurant a deshores ens informen que no podem optar al menú degustació (ja que aquest està limitat a un número fixe de persones per nit) i per tant no ens queda altra que escollir algunes de les diferents suggerencies de la carta. Ens recomanen escollir per persona dos tapes d'inici més un snack més un plat. I així ho fem... i aquí van les tapes fusió amb que vam començar la nit.
mochi cap i pota
mochi de cap i pota

satay ventresca de tonyina
satay de ventresca de tonyina i rovell d'ou
satay pollastre corral
satay de pollastre de corral salsa de cacahuets
D'aquest primer tast, com a sorprenen va ser el mochi salat (de cap i pota). El pinxo de tonyina també va resultar força del nostre agrat, però el de pollastre va passar sense massa pena ni glòria. Tot seguit van arribar els snacks individuals que vam decidir compartir...
porros amb salsa miso
porros cuinats al buit amb avellanes, salsa miso i tòfona negra
bolets amb nyoquis de moniato
un mix de bolets amb nyoquis de moniato i dashi de ceps
La proposta dels porros ens van resultar molt atractiva. Llàstima que la textura d'alguns d'ells fos un pèl dura - suposem que per una cocció excessivament curta -. En canvi, els bolets ens van encantar. Disfrutats els snacks va ser el torn dels plats principals. Els dos molt correctes.
calamar de potera
calamar a la brasa amb all blanc de coco i llima de kafir
ou baixa temperatura
ous a baixa temperatura amb botifarró de sang i cocotxes
Torn de les postres... (les quals no ens van acabar de fer el pes).
xocolata amb tè
xocolata amb tè. Ganache, gelat de xocolata i cardamon i gingebre cristalitzat
crema catalana
crema catalana amb tocs dels pòsits de la fermentació del sake
De principi a fi, la carta del restaurant The Alchemix són clucades d'ullet a la cuina oriental. Pel que fa l'apartat de vins, el restaurant ho resolt de manera bastant senzilla. Una quarantena (44) de referències amb un ordre que no acabem d'entendre (i on només hi ha el 47% de vins de la terra). Ens atrevim amb un chardonnay de la Borgonya (i pel que paguem un 40% més sobre preu botiga). Correcte, sense més.

Alchemix, una proposta xic amb bona base a la cuina.

3 comentaris:

  1. Esperem, mai convertirnos en un local on el "postureig" estigui mes present que la cuina i la cocteleria que fem.

    ResponElimina