23 de nov. 2019

FERMÍN, visita obligada

Restaurant que ofereix un tracte familiar exquisit 
Excel·lent cuina de producte 
Plats que entren per la boca (com ha de ser!)
Ideal per gaudir del bon beure
Preu per persona 25€ (sense beguda)
🔅🔅🔅🔅

El restaurant Fermín és un lloc al que cal visitar qualsevol persona que es consideri bonvivant. Solsona no és precisament per a nosaltres un lloc de pas, però sempre que visitem aquesta ciutat tenim el mal vici de fer aturada en aquest restaurant.

El Fermín és un restaurant molt senzill. Des del carrer un ja no s'imagina trobar un espai de disseny, ni ambientacions carregades, ... Us podem ben assegurar que al Fermín els calers no es gasten en pijades. El que omple plats i copes és l'únic que es cuida al detall. Aquest és d'aquells restaurants que un troba de tan en quan (i potser diria que fins i tot cada vegada menys...). 

Hi entrem i ens conviden a passar a un espai annex al restaurant originari on les parets són folrades de caixes de vins de fusta. Per les marques que hi veiem deduïm que si d'alguna cosa el lloc no peca és d'un paladar fi pel bon beure. De seguida, en Pere, ens porten la carta, s'acomoda, entre nosaltres, per explicar-nos alguns els plats que inclou aquesta a més a més de recomanar-nos algunes suggerències fora carta de producte de temporada.
De primer compartim un carpaccio
De cara els segons en Pere ens recomana un xai a baixa cuit a baixa temperatura i nosaltres hi afegim unes cocotxes de bacallà (un plat que ens agrada demanar sempre quan passo per aquest restaurant).
Un xai magnífic, melós com pocs... 
Unes cocotxes per sucar-hi molt pa
L'apartat de vins mereix especial atenció. Disposa d'una bodega d'unes 230 referències (50% de les quals són vins de la terra). Magnífiques totes elles i on es veu ràpidament de la sensibilitat que hi ha pel vi al restaurant Fermín. Un hi pot trobar des de vins tant exclusius com L.Roederer Brut vintage rose 2009 o Petrus 2008, passant una sèrie de diferents anyades de Flor de Pingus i Dofí, fins arribar a vins molt més econòmics com Frisach l'Abrunet selecció. Una meravella de carta i digne d'almenys ser un ferm candidat al premis Cartavi.

Per acompanyar el nostre dinar decidim fer-ho amb un Quest 2013 de la sempre estimat Raúl Bobet (Castell d'Encús) - pel que paguem uns, més que justificats, 10 euros més del cost botiga -.

El nostre dinar acaba no podria ser d'altra manera amb unes copes de Ximénez-Spínola acompanyades d'un mel i mató. Si alguna cosa hem observat amb les tres vegades que hem dinat al Fermín és la devoció que compartim per les botelles d'aquesta marca de Jerez de la Frontera. En aquesta ocasió compartim copes d'un PX commemoratiu de la bodega i el seu brandy Diez Mil Botellas.
Mel i mató del restaurant Fermín
Si heu llegit fins aquí i encara no teniu clar de si passar-vos per casa Fermín... torneu a començar a llegir aquest post fins que us agafin ganes perquè aquest és un restaurant de visita obligada!

Salut...

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada